El primer llibre - La Biblia de Mainz
El Renaixement va significar un considerable augment de la classe mitjana i de la població il·lustrada, per la qual cosa, durant aquest període va créixer la demanda de material escrit.
L'invent a Occident de la impremta, que va donar resposta a aquesta demanda, va tenir lloc a mitjans del segle XV, però al llarg dels segles anteriors i a diferents llocs del món ja hi havia hagut intents i solucions al problema de la impressió.
A l'antiga Babilònia, per exemple, ja s'empraven pedres per a segellar i imprimir sobre fang. I al segle III d. C. A la Xina es van donar les primeres passes per a substituir els blocs de fusta per tipus mòbils, és a dir, caràcters individuals disposats en línia. Però el fet que la llengua xinesa consti de 2.000 a 40.000 caràcters diferents va implicar el fracàs de l'invent.
A Occident, on es va optar per les tintes diluïdes en oli en lloc de les solubles en aigua utilitzades a Orient, ja s'havien aplicat els primers invents d'impressió sobre teixits. Entre 1423 i 1437 l'holandès Laurens Janszoon, també anomenat Coster, va treballar en la fabricació de matrius o tipus mòbils. Però es considera que no és fins a Gutenberg que es pot parlar de l'invent de la impremta, de la mà d'una obra de tanta importància com és la Bíblia de Mainz. Mainz (o Maguncia) és el nom que rep el poble on va néixer Johann Gutenberg. D'aquí que el primer llibre que es va imprimir amb el nou invent rebi aquest nom.
L'obra també és coneguda com a Bíblia de Mazarino, ja que la primera còpia que es va trobar d'aquest text, passats tres segles de la seva creació, va ser precisament a la biblioteca del polític francès Jules Mazarino. Un altre nom amb què es coneix la primera Bíblia que va ser impresa és el de la Bíblia de 42 línies, és a dir, el nombre de línies que conformaven cadascuna de les pàgines de l'obra.
L'invent a Occident de la impremta, que va donar resposta a aquesta demanda, va tenir lloc a mitjans del segle XV, però al llarg dels segles anteriors i a diferents llocs del món ja hi havia hagut intents i solucions al problema de la impressió.
A l'antiga Babilònia, per exemple, ja s'empraven pedres per a segellar i imprimir sobre fang. I al segle III d. C. A la Xina es van donar les primeres passes per a substituir els blocs de fusta per tipus mòbils, és a dir, caràcters individuals disposats en línia. Però el fet que la llengua xinesa consti de 2.000 a 40.000 caràcters diferents va implicar el fracàs de l'invent.
A Occident, on es va optar per les tintes diluïdes en oli en lloc de les solubles en aigua utilitzades a Orient, ja s'havien aplicat els primers invents d'impressió sobre teixits. Entre 1423 i 1437 l'holandès Laurens Janszoon, també anomenat Coster, va treballar en la fabricació de matrius o tipus mòbils. Però es considera que no és fins a Gutenberg que es pot parlar de l'invent de la impremta, de la mà d'una obra de tanta importància com és la Bíblia de Mainz. Mainz (o Maguncia) és el nom que rep el poble on va néixer Johann Gutenberg. D'aquí que el primer llibre que es va imprimir amb el nou invent rebi aquest nom.
L'obra també és coneguda com a Bíblia de Mazarino, ja que la primera còpia que es va trobar d'aquest text, passats tres segles de la seva creació, va ser precisament a la biblioteca del polític francès Jules Mazarino. Un altre nom amb què es coneix la primera Bíblia que va ser impresa és el de la Bíblia de 42 línies, és a dir, el nombre de línies que conformaven cadascuna de les pàgines de l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada