Nota - 10

Mare de Déu de les Roques (1483-93, Museu del Louvre)

És una de les obres més enigmàtiques de Leonardo. En primer plànol destaca la composició que forma el moviment de les mans de la Mare protegint al Nen, l’àngel que assenyala i el Nen que beneeix.

El paisatge de fons por tenir els seus antecessors en la Nativitat de Filippo Lippi i l ’Adoració dels Mags de Mantegna que imaginen la Nativitat en una cova oberta. La pintura mostra la trobada entre el Nen Jesús amb Sant Joan nen, que segons la tradició va succeir durant la fugida de la família a Egipte, narrat en l’evangeli apòcrif de Santiago. Les roques representen la soledat del desert, entès com un lloc deshabitat. El moment te quelcom de narratiu, com si la família s’hagués aturat una estona en la seva fugida. La Verge està representada am,b aspecte juvenil, asseguda en el mig de la composició. Mira dolçament a Sant Joan i li posa la seva ma a sobre l’espatlla, mentre que la ma esquerra sembla surar per sobre del nen Jesús protegint-lo. Les figures estan relacionades entre si per mitjà de gestos i mirades. Sembla que el terra es talla abruptament el principi del quadre, com suggerint un lloc apartat. Al fons es veu un paisatge bromós. El mantell de la Verge i d’ Uriel semblen inflats per el vent.

L’ ombrejat dels rostres els hi confereix una poderosa sensació de tridimensionalitat. Els cabells de l’àngel estan realitzats amb una minuciositat extraordinària. Precisament a través del sfumato i de l' estudiada relació entre la misteriosa llum de la visió sagrada del primer terme i la llum natural que es filtra des del fons a través de les roques, arriba a realitzar-se aquesta espècie de sagrat misteri de la naturalesa. Lo que anomenarà "perspectiva aèria" no és altra cosa que la mesura de les distàncies en profunditat segons la densitat i el color de l' atmosfera interposada, de tal manera que totes les coses ens apareixeran embolicades, vetllades, difuminades.

Trobem també una sèrie de flors, molt ben representades i que totes posseeixen atributs simbòlics. A la dreta trobem la Aquilegia que amb el seu nom comú suggereix el colom de l’ Esperit Sant i sobre la seva ma dreta una flor, relacionada amb el pessebre. Al peu del Nen Jesús hi ha varis ciclàmens, que tenen les fulles en forma de cor i es relacionen amb l’amor i la devoció. També hi ha prímules, símbol de la virtut. També hi ha l’acant com a símbol de la resurrecció. L’herba de Sant Joan que veiem, representa la sang del martiri de Sant Joan el Baptista. Tots aquets símbols estan primorosament representats, per lo que no només tenen un contingut simbòlic sinó que son a la vegada representació de la Natura.