Nota - 20

Vosaltres creieu que això es normal??, estic saturada, tot el dia igual!!!!!!

M'agafo uns dies de vacances, necessito que deixin de fer-me fotos....per que m'en fan cada una que....

Bones vacances, ens veiem aviat!!!

Nota - 19

1512-1513 - Començament del replegament dels francesos. Restauració dels Medici. El 24 de Setembre de 1513 Leonardo abandona Milà en companyia de Salai i de Melzi i viatja primer a Florència i desprès a Roma atret pel mecenatge del Papa Lleó X de Medicis, Durant Octubre roman a Florència. Al Desembre, Leonardo arriba a Roma al servei de Julià de Medici.

Mort de Juliol II. Li succeeix Juan de Medici amb el nom de Lleó X. Leonardo roman a Roma, on s 'hostatja en el Belvedere del vaticà, de Julián de Medici. Allí prossegueix amb els seus treballs científics i s' interessa pel dessecament de les Lagunes Pontines. Inspecciona les fortificacions dels ducats de Parma i Piacenza.

D 'aquesta etapa destaquen Sant Joan Baptista (1510-13, Louvre)on es veu clarament l’aplicació de la tècnica del sfumato, que fa aparèixer a Sant Joan com una criatura de llum que emergeix d’un fons quasi negre. La llum prové de fora del quadre, lo que simbolitza que Sant Joan no és l’origen sinó el receptor de la llum divina. El quadre il·lustra així els primers versicles de l’ Evangeli de Sant Joan. En el Bacus (1511-15, Louvre), Leonardo torna a interessar-se per el tema de Sant Joan Baptista, però aquest cop es representat de cos sencer, assegut davant d’un paisatge muntanyós. Amb el gest de la ma, assenyala al que ha de venir, Crist. Hi ha més detalls en el quadre que tenen a veure amb la simbologia cristiana. Més endavant, un pintor desconegut li afegiria els atributs de Baco.

Bacus

1514 - Roman a Parma, i després a Milà. Al 1515 es produirà la Victòria francesa en Mariñan.

1516 - Francisco I invita Leonardo a França, que s' estableix al castell de Cloux, prop d' Amboise, amb Salai i Francesco Melzi. Es dedicant a estudis arquitectònics per als castells reals, atribuint-se-li l' escala interior de doble volta del castell de Chambord.

1517 - En els primers dies d' Octubre, Leonardo organitza una festa en honor de Francisco I, al castell d' Argenten.

1519 - 23 d' Abril, Leonardo escriurà el seu testament. El 2 de Maig Leonardo mor al castell de Cloux als seixanta set anys.

Manoir du Cloux

Nota - 18

1508 - Leonardo torna per un temps a Florència. És el període de les investigacions anatòmiques. Manté, no obstant això, contactes amb Milà, a la qual torna al Juliol de 1508 amb l' esperança d' obtenir la direcció de grans obres hidràuliques.

Miguel Àngel comença els frescos del sostre de la Capella Sixtina.

A aquesta època apareixerà també una dona a la vida de Leonardo anomenada La Cremona que es creu que es el rostre de nombrosos dibuixos i possiblement de la seva Leda i que se sospita que va ser amant de Leonardo.

Es creu que més o menys d’aquesta època seria la representació de Leda i el cigne que en l’actualitat es troba perduda i de la que només es coneix una copia atribuïda a Cesare da Sesto que es conserva en Wilton House, Anglaterra. També existeixen esbossos, en que primer dibuixa Leda agenollada i desprès la trobem amb el cos girat sinuosament. La representació frontal del nu femení destaca la part eròtica de les pintures que es conserven.

1509 - Es publica a Venècia "La Divina Proporció", de Lucca Pacioli, amb seixanta il·lustracions de dibuixos de Leonardo.

Lluís XII torna a Itàlia i entra a Milà al Maig. Dirigeix al seu exèrcit contra Venècia i Leonardo ho segueix com a enginyer militar.

1511 - Mort de Carles d' Amboise. Retorn al seu treball de l' estàtua eqüestre: Leonardo treballa en el monument al "consottiero" Giangiacomo Trivulzio, vencedor de Ludovic el Moro. Trivulzio volia un monument digne del seu rang. Leonardo volia representar-lo sobre un cavall encabritat. Finalment el projecte és abandonat.

Giangiacomo Trivulzio

Nota - 17

Ambrogio de Predis

1504 - 25 de Gener: per encàrrec de la Senyoria es reuneix a Florència una comissió d' artistes per deliberar sobre la ubicació que s' assignarà al "David" de Miguel Àngel.
1 d' Abril: primer pagament per "La batalla d' Anghiari" per a la sala del Gran Consell del Palau Vell . son dues ocasions de trobar-se amb Miguel Àngel i que va fer sortir la rivalitat entre ells, l’enfrontament entre dues personalitats molt fortes, dos genis.

En aquesta ciutat crea escola sent els seus seguidors més notables Ambrogio de Predis, Luini i Solàrium i els espanyols Hernán Yañez de l'Almedina i Hernando Plans que van ser els primers que van propagar el leonardisme fora d 'Itàlia.

Mor Ser Piero, pare de Leonardo, una relació pare – fill, que està plena de preguntes sense resposta.

La Senyoria adopta el projecte de Leonardo per a la desviació de l' Arno, encara que fracassarà.

1505 - El governador Carles d' Amboise crida a Leonardo a Milà. La Senyoria de Florència li concedeix un permís de tres mesos que Carlos farà prolongar. Bramante rep l' encàrrec de reconstruir Sant Pere a Roma. És l’ època que intentarà cosntruir una màquina per volar.

1507 – Carles d’Amboise és un gran admirador de Leonardo que l’invita al seu castell. Anirà a la seva vila de recreo a planificar els jardins. S 'encarrega a Leonardo organitzar els festejos per a l' entrada de Lluís XII a Milà. Es nombrat "Pintor ordinari i enginyer" del rei de França. Per aquesta època coneix a Francesco Melzi, qui es convertirà en el seu deixeble i serà l' hereu dels seus manuscrits, la publicació del qual projecta llavors.

D' aquesta segona estada a Milà destaquen les obres següents: la segona versió de la Mare de Déu de les roques (1507-08, National Gallery) i Santa Anna amb la Mare de Déu i el Nen (1510, Louvre).

Nota - 16

1502 - Leonardo passa al servei de Cèsar Borja com a enginyer militar. Assisteix al setge d' Urbino i al saqueig de la biblioteca, on descobreix un manuscrit d 'Arquimedes. Recorre Itàlia central de fortalesa en fortalesa. Realitza viatges d' inspecció a pavia, Urbino, Pesaro, Rimini, Imola, Perusa, Siena, Orvieto, etc. Durant aquesta època coneixerà Maquiavel. Participa en l’ intent fracassat de desvia el curs del riu Arno.

1503 - Leonardo torna a Florència, on s' inscriu novament en la corporació de pintors. Se li encarrega, junt amb Miguel Àngel, la decoració de la Sala Gran del Palau de la Senyoria, l’anomenada Batalla d’Anghiari, de la que no es conserva res. La pintura havia de representar la victòria dels florentins sobre les tropes milaneses. Juntament amb la composició de Leonardo, havia d’estar La batalla de Cascina de Miguel Àngel. El dinamisme i dramatisme de l’obra de Leonardo el podem observar avui dia en els estudis preparatoris, en que es veuen quatre genets lluitant per la possessió d’un estendard. Les figures dels florentins estan representades amb una gran deformació de cares i cosso possiblement per emfatitzar la lluita i la seva ferocitat.

En aquets moment, Juli II és escollit Papa. El 1503 torna a Milà on realitza un monument eqüestre per a la tomba de Trivulcio (1511-12).

És quan és pensa que realitza la seva obra més coneguda, retrat de Mona Lisa o Gioconda (1503-06, Louvre). Aquest retrat representa a Lisa Gherardini, casada amb Bartolomeo del Giocondo, dona nascuda el 1479. l' obra va ser adquirida per Francisco I per 12.000 francs.

Mona Lisa

Nota - 15

1499 - Lluís XII de França envaeix Itàlia i esdevé la caiguda de Ludovic. Leonardo entra al servei del comte de Ligny, Luis de Luxemburg, qui ho col·loca com a enginyer militar. L' inesperat retorn de Ludovic el Moro modifica aquests projectes; però aquest és entregat als francesos i Leonardo abandona Milà.

1500 - Al Febrer es refugia a Mantua, on dibuixa el Retrat d 'Isabel d' Este ( 1500, Louvre). Isabel era una dama de la cort, molt culta, dominant i molt rica.

Al març, els venecians, davant el temor d' un atac turc, ho col·loquen com a enginyer militar. A l 'abril es trasllada a Florència. Isabel el crida a Màntua, però es nega a anar. Leonardo es dedica novament a la pintura. S 'exposa a Florència el primer cartó, avui perdut, de La verge i el Nen amb Santa Anna. El quadre de Santa Anna, la Verge i el Nen (Louvre) potser també d’ aquesta època. És curiós veure que la Verge I Santa Anna semblen de la mateixa edat i els seus cosso semblen fondre’s en un de sol. Apart d’aquest gran dinamisme crida l’atenció el paisatge del fons que sembla alçar-se i omplir tot el fons. També d’aquesta època és La Verge del fus. És una quadre amb una iconografia molt particular, també amb un paisatge molt ressaltat i amb gran protagonisme. Sembla que el Nen està mirant el fus que te forma de creu amb intensitat, com si sabés que patirà la passió i que Maria intenta amb un gest maternal apartar-lo, sense èxit.

Santa Anna, la Verge i el Nen

Nota - 14

Títol: El Sant Sopar

Autor: Leonardo da Vinci

Santa Maria delel Grazie, Milan

Característiques: Fresc, 460x480 cm (1495/1498)

Abans de la composició definitiva del quadre, trobem esbossos que son estudis compositius en que prova varies distribucions de les figures, del gest de Judes i de la posició de Crist respecte a Sant Joan.

Altres esbossos son ja estudis dels trets de les figures, els anomenats caps de Windsor.

La preparació de la paret es va iniciar amb l’emblanquinada de la paret que constitueix la base estructural del mural. L’ emblanquinat de la secció mitja és mes bast perquè la pintura s’ enganxés millor a la paret. Desprès s’aplicava l’estuc que era una barreja de carbonat càlcic i carbonat magnèsic amb una agent aglutinador i finalment es donava una lleugera imprimació. Desprès de fet això, es practicaven una sèrie d’incisions per definir la forma i la perspectiva de l ‘escenari arquitectònic i finalment és feia un forat en lo que és el punt de fuga, que en aquest cas coincideix amb la templa de Crist.

Enlloc d’aplicar la pintura quan el guix encara és fresc, Leonardo va emprar una barreja d’oli i temple que li permetia treballar amb més lentitud i fer retocs. Això va provocar que la pintura es deteriorés i caigués, augmentat per la humitat de l’estança.

Ja quan la va veure Vasari cap al 1550, la pintura estava totalment deteriorada. Aquest és el motiu de les múltiples copies que es van fer.

La composició final de l’obra mostra una manera nova de veure l’últim sopar i que trenca amb la tradició medieval que posava als apòstols com figures en línea al voltant d’una taula. En l’obra de Leonardo la línea es troba trencada. Trobem quatre subgrups, cadascun d’ ells integrats per tres apòstols, que per la seva postura i gestos reflecteixen el moment dramàtic que acaben de viure. Leonardo rebutja representar el moment de l’ Eucaristia com era tradicional i pinta el moment en que Crist acaba d’anunciar que serà traït: “Yo os aseguro que uno de vosotros me traicionará. Y al oír aquello todos se entristecieron” (Mateo 26:21-22).

El moment de la pregunta és lo que introdueix dinamisme a l’escena. El centre de la composició l’ocupa Crist i ambdós costats es distribueixen els apòstols donant l’ impressió que un està parlant a l’altre i així successivament. És curiós com representa el rostre de Judes que més que perversitat sembla mostrar un toc de remordiment, encara que retrocedeix davant de les paraules de Crist i avança la ma que tocarà el plat, que és la senyal de la seva traïció. A l’altre ma porta la bossa de les monedes símbol de la traïció. Alguns semblen protestar per la seva innocència i amor, altres discutir greument per lo que acaben de sentir i altre el miren com buscant una explicació. Sant Per. el més impetuós de tots es precipita cap a Sant Joan, que empeny a Judes cap endavant. Judes és l’únic que no gesticula ni pregunta, sembla estar aïllat dels altres.

És sorprenent veure com Leonardo ha ordenat la composició que te un gran vitalisme però al vegada dóna un gran sentit d’ordre, de que cadascú està al lloc que li pertoca.

Nota - 13

1494 - Leonardo acaba el model per a l' estàtua eqüestre de Francesc Sforza. Carles VIII envaeix Itàlia. Caiguda dels Medici a Florència. Savonarola puja al poder. D' aquest període daten els començaments de les relacions de Leonardo amb cercles francesos. Forma part del seguici de Ludovic Sforza en les negociacions de Pavia.

1495 – Comença El Sant Sopar (1495-98, refectori de Santa Maria delle Gracie, Milà).

1496 - 31 de Gener: Representació de la "Danae" de Baldassare Taccone a Milà, a la casa del comte de Cajazzo, en presència del duc. Leonardo dissenya les escenes.

Després d 'una llarga permanència a la cort d' Urbino , Fra Lucca Pacioli, matemàtic, arriba a Milà i es fa amic de Leonardo. Amb ell va fundar l’ Acadèmia de Leonardo, que si bé és força discutida la seva existència, sembla haver alguns testimonis gràfics de que va existir.

1497 – Leonardo passa as er propietari d’una petita parcel·la de terra amb unes vinyes i una petita edificació, regal de Ludovico el Moro.

1498 – Es troba treballant en el castell de Ludovico. Només es conserven fragments de la decoració de la Sala delle Asse.

Sala delle Asse

Nota - 12

1489 - S' encarrega a Leonardo la part mecànica dels jocs i el dibuix dels adorns i vestits per a la festa organitzada pel matrimoni de Gian Galeazzo Sforza.

22 de Juliol: Pietro Alamanni, ambaixador de Lorenzo el Magnífic a Milà, comunica en una carta a aquests els dubtes de Ludovic el Moro sobre la capacitat de Leonardo per realitzar l' estàtua eqüestre.

És una època d’intensos estudis anatomistes i on crearà el famós Home de Vitrubi, model de les proporcions anatòmiques ideals, basat en la possibilita d’inscriure un home que fos anatòmicament perfecte dintre d’un cercle i un quadrat però que Leonardo va ser capaç de superar creant un cànon més perfecte que el de l’antiguitat.

Home de Vitrubi

1490 - 13 de Gener: Leonardo entrega els dissenys per a la festa del paradís.
23 d' Abril: comença el manuscrit C i reinicia el monument a Sforza.
8 de Juny: amb motiu d' una discussió sobre el Duomo de Milà, Leonardo es troba amb Francesco di Giorgio, el qual ho porta amb ell a Pavia. Aquí se l' anomena "enginyer ducal".

Salai entra a l' estudi milanès de Leonardo: té deu anys i viurà 25 al costat del mestre. La seva entrada es registrada per ell mateix a un quadern com “Giacomo vino a vivir conmigo en el día de Santa Magdalena de 1490”. Època del retrat anomenat La belle ferronière, (1490 Louvre).

La belle ferronière

1493 – S 'exposa el model del "Gran Cavall" al castell de Milà, sota un arc de triomf, amb el motiu del casament de Blanca Sforza amb l' emperador Maximiliano.

Nota - 11

1487 - Des de Juliol d' aquest any fins a Gener de 1488 es fan els pagaments pel model del "tiburio" (cúpula de base poligonal amb sostre en forma de piràmide, usada en el Renaixement a la zona de Llombardia) de la Catedral de Milà.

1488 - Pinta el retrat de Cecilia Gallerani Dama amb ermini (1485-90, Museu Czartoryski, Cracòvia) (imatge a la dreta), favorita i amant de Ludovic el Moro. És un quadre amb molt de dinamisme, amb l’oposició entre el cap i el cos. L’ermini és pot considerar en aquets quadre símbol de pures, al·lusió al cognom de la retratada i a Ludovico que el portava al seu escut. És el moment també de la Madonna Litta (San Petersburgo, Eremitage). Existeix controvèrsia en quant a l’autoria d’aquesta obra, eprò els estudis preparatoris fan pensar que Leonardo va participar activament del quadre.

Dama amb ermini

Nota - 10

Mare de Déu de les Roques (1483-93, Museu del Louvre)

És una de les obres més enigmàtiques de Leonardo. En primer plànol destaca la composició que forma el moviment de les mans de la Mare protegint al Nen, l’àngel que assenyala i el Nen que beneeix.

El paisatge de fons por tenir els seus antecessors en la Nativitat de Filippo Lippi i l ’Adoració dels Mags de Mantegna que imaginen la Nativitat en una cova oberta. La pintura mostra la trobada entre el Nen Jesús amb Sant Joan nen, que segons la tradició va succeir durant la fugida de la família a Egipte, narrat en l’evangeli apòcrif de Santiago. Les roques representen la soledat del desert, entès com un lloc deshabitat. El moment te quelcom de narratiu, com si la família s’hagués aturat una estona en la seva fugida. La Verge està representada am,b aspecte juvenil, asseguda en el mig de la composició. Mira dolçament a Sant Joan i li posa la seva ma a sobre l’espatlla, mentre que la ma esquerra sembla surar per sobre del nen Jesús protegint-lo. Les figures estan relacionades entre si per mitjà de gestos i mirades. Sembla que el terra es talla abruptament el principi del quadre, com suggerint un lloc apartat. Al fons es veu un paisatge bromós. El mantell de la Verge i d’ Uriel semblen inflats per el vent.

L’ ombrejat dels rostres els hi confereix una poderosa sensació de tridimensionalitat. Els cabells de l’àngel estan realitzats amb una minuciositat extraordinària. Precisament a través del sfumato i de l' estudiada relació entre la misteriosa llum de la visió sagrada del primer terme i la llum natural que es filtra des del fons a través de les roques, arriba a realitzar-se aquesta espècie de sagrat misteri de la naturalesa. Lo que anomenarà "perspectiva aèria" no és altra cosa que la mesura de les distàncies en profunditat segons la densitat i el color de l' atmosfera interposada, de tal manera que totes les coses ens apareixeran embolicades, vetllades, difuminades.

Trobem també una sèrie de flors, molt ben representades i que totes posseeixen atributs simbòlics. A la dreta trobem la Aquilegia que amb el seu nom comú suggereix el colom de l’ Esperit Sant i sobre la seva ma dreta una flor, relacionada amb el pessebre. Al peu del Nen Jesús hi ha varis ciclàmens, que tenen les fulles en forma de cor i es relacionen amb l’amor i la devoció. També hi ha prímules, símbol de la virtut. També hi ha l’acant com a símbol de la resurrecció. L’herba de Sant Joan que veiem, representa la sang del martiri de Sant Joan el Baptista. Tots aquets símbols estan primorosament representats, per lo que no només tenen un contingut simbòlic sinó que son a la vegada representació de la Natura.

Nota - 9

1482 – Es trasllada a Milà, on s 'ofereix a Ludovic Moro com a arquitecte, enginyer militar, pintor i escultor, sent emprat com a organitzador de festes, creant complicats mecanismes que s' utilitzaran en festes, espectacles i tornejos. Els Sforza eren una família que havia medrat i que volien feien molta ostentació per substituir la seva manca de noblesa. Ludovic era l’home fort de Milà. En aquesta època Bramante també treballava a Milà i va arribar a ser bon amic de Leonardo. Ludovic li encarrega una estàtua eqüestre del seu pare, Francesco Sforza, en grans proporcions per situar-la a la plaça del Duomo de Milà. Leonardo va treballar en ella durant setze anys i, encara que mai no va ser fosa, va deixar realitzat un model de cavall de vuit metres que va ser destruït el 1499.

1483 – el 25 d' Abril signarà un contracte amb la Confraternitat de la Concepció per a pintar la Mare de Déu de Les Roques (1483-93, Museu del Louvre) És un obra feta en col·laboració amb l’estudi de la família de Predis. Serà una pintura envoltada amb un àuria de misteri, tant per la seva execució ja que és una pintura fosca, amb una atmosfera enigmàtica, una iconografia hermètica i un to crepuscular, com per el fet de que n’hi hagi una replica que es conserva amb la National Gallery. Sembla ser que l’encàrrec i el resultat van diferir molt.

D’aquesta època son també els dibuixos de la Dualitat Virtut – Enveja i altres quadres com el Retrat d' un músic (1485-90, Pinacoteca Ambrosiana, Milà). També comença el monument a Sforza.

Nota - 8

1479 – Succeeix la conjuració dels Pazzi que causa gran commoció a Florència. Leonardo dibuixa el cos de Baroncelli , penjat el 29 de Desembre per l 'assassinat de Juliano de Medici. Apareix Tommaso Giovanni Masini, conegut com Zoroastro, persona que acompanyarà Leonardo al llarg de la seva vida. es dóna també la primera manifestació de Leonardo com a tècnic i enginyer: proposa elevar el Baptisteri de Sant Giovanni de Florència, per col·locar sota un basament amb escalinates. Al 1480 serà el moment també del Sant Jeroni (1480, Pinacoteca Vaticana), pintura inacabada. El sant es representat com un penitent en el desert, que és format per un paisatge àrid amb petites formacions rocoses. El rostre del sant expressa un gran sofriment.

Es troben també els primers contactes amb Lorenzo de Medici, encara que no sembla que fos mai un dels seus protegits o dels preferits.

1481 - Leonardo rep dels monjos de Sant Donat en Scopeto l' encàrrec de fer un quadre d' altar en un termini de 30 mesos: serà "L' adoració dels mags" inconclusa i conservada a la Galeria dels Uffizis, una de les millors obres del seu període florentí. La Verge està asseguda amb el Nen Jesús al mig de l’escena. El Nen rep l’homenatge dels tres Reis Mags, que s’agenollen amb gran reverència. Al voltant hi ha molts més perdonatges, en diferent posicions. La majoria centra la seva atenció en la Verge i el nen, però d’altres miren cap a al cel, possiblement a l’ estrella de Betlem.

Nota - 7

L' anunciació (1472-75, Uffizi)

1472 - Leonardo apareix inscrit en el registre de la Compagina di San Luca com a pintor florentí.

La seva primera obra reconeguda és L' anunciació (1472-75, Uffizi).

Es creu que també va pinta La verge del clavell (1470 Alte PinakotehK, Munich), encara que no és del tot segur. Un altre obra d’aquesta època és el Baptisme de Crist (1472, Museu dels Uffizi, Florència) obra de Verrochio en la que col·labora Leonardo. És anecdòtic el comentari que fa Vasari al respecte d’aquesta obra ja que diu “ Andrea trabajaba en una tabla que representaba el bautismo de Cristo por San Juan, para la cual Leonardo pintó un ángel que sostenía unos ropajes, y a pesar de su juventud lo hizo tan bien, que el ángel era mejor que las figuras pintadas por su maestro, debido a lo cual éste no volvió a tocar los pinceles, avergonzado de que un muchacho supiera utilizarlos mejor que él” .

Leonardo freqüenta encara l 'estudi del Verrochio, junt amb el de Perugino, Llorenç di Credi i Botticelli.

Però potser el més destacat d’aquest període és el seu primer retrat, considerat com la primera obra mestre, Retrat de Ginebra de Benci (1474-76, National Gallery Washington). (Imatge a l'esquerra) És un quadre petit en el que destaca el rostre de la retratada, pàl·lid, rodó, melancòlic que llueix sobre l’ obscura vegetació. Segueix el model dels pintors flamencs.

1476 - Denúncies anònimes acusen Leonardo de sodomia amb el seu model Jacopo Saltarelli de la que és finalment absolt. És bastant acceptada la tesis de que Leonardo era homosexual, fet bastant tolerat en cercles artístics però perseguit per la justícia.

1477 - Leonardo obre el seu propi taller a Florència. El 10 de Gener de 1478 la "Senyoria" encarrega a Leonardo un quadre d' altar, destinat a la capella de Sant Bernat del palau Vell; aquest quadre no arribarà a ser pintat.

Surt la primera obra coneguda del seu taller, La madonna Benois (Ermitage, Sant Petesburgo).

La Madonna Benois

Nota - 6

Leonardo Da Vinci és un dels grans mestres del renaixement, famós com a pintor, escultor, arquitecte, enginyer i científic. El seu profund amor pel coneixement i la investigació va ser la clau tant del seu comportament artístic com a científic. Les seves innovacions al camp de la pintura van determinar l 'evolució de l' art italià durant més d 'un segle després de la seva mort, les seves investigacions científiques —sobretot en les àrees d 'anatomia, òptica i hidràulica— van anticipar molts dels avanços de la ciència moderna.

1452 – El 15 d’abril neix Leonardo en Anchiano, comuna de Vinci, prop de Florència. És fill natural del notari Ser Piero de Vinci i d' una camperola, Caterina la qual va casar més tard amb Accatabringa don Piero di Vacca, veí d' Ancià. És una família acomodada, que reuneix la doble característica del Renaixement, città e villa, aspectes que es reflectiran sempre a l’obra de Leonardo, com és el seu amor per els animals, el gust per el paisatge que per a molt contenen l’ influència poètica del seus paisatges de l’ infància i per els dibuixos típics dels cistells de vímet. El mateix any del seu naixement, el pare es casa amb una jove de noble família, Albiera filla de don Giovanni Amadori.

L’educació de Leonardo no va seguir els esquemes clàssics i es diu d’ ell que és un deixeble de l’experiència que percep l’evidencia visual del món que te davant d’ ell amb una intuïció que va directe al cor de les coses.

1466 - La família de Leonardo s' estableix a Florència, i el seu pare ho col·loca d' aprenent al taller d' Andrea don Cione, anomenat Verrochio figura principal de la seva època al camp de la pintura i escultura. Florència és una ciutat d’uns 50.000 habitants, bella però no pas luxosa, construïda a base d’una pedra arenosa la pietra forte i la pietra serena. Hi havia un gran auge de la construcció. Els Medici governaven de facto Florència. Lorenzo el Magnífic és en aquells moments el senyor de Florència.

La bottega de Verrochio era un del més importants tallers de l’època, que encara que destacava en escultura es dedicava a múltiples activitats. L’aprenentatge del dibuix que es considerava la base de l’educació d’un artista, es feia en una taula de fusta amb un punxó de metall. També es feien estudis de draps i modelat en argila i terracota. Desprès es passava a l’estudi al natural, perspectiva i finalment pintura.

Après això havia que aprendre a preparar les taules per pintar i les tècniques del temple i de l’oli. Encara que Leonardo es va iniciar en el temple, molt aviat veuria les avantatges de l’oli per el modelat i les ombres. Això li va permetre utilitzar el sfumato, que consistia en treballar per capes de pinzellades que donaven un més gran profunditat i complexitat òptica. També permetia treballar a poc a poc.

Una altre aprenentatge era el dels colors i la seva barreja amb els pigments necessaris.

Nota - 5

El primer llibre - La Biblia de Mainz

El Renaixement va significar un considerable augment de la classe mitjana i de la població il·lustrada, per la qual cosa, durant aquest període va créixer la demanda de material escrit.

L'invent a Occident de la impremta, que va donar resposta a aquesta demanda, va tenir lloc a mitjans del segle XV, però al llarg dels segles anteriors i a diferents llocs del món ja hi havia hagut intents i solucions al problema de la impressió.

A l'antiga Babilònia, per exemple, ja s'empraven pedres per a segellar i imprimir sobre fang. I al segle III d. C. A la Xina es van donar les primeres passes per a substituir els blocs de fusta per tipus mòbils, és a dir, caràcters individuals disposats en línia. Però el fet que la llengua xinesa consti de 2.000 a 40.000 caràcters diferents va implicar el fracàs de l'invent.

A Occident, on es va optar per les tintes diluïdes en oli en lloc de les solubles en aigua utilitzades a Orient, ja s'havien aplicat els primers invents d'impressió sobre teixits. Entre 1423 i 1437 l'holandès Laurens Janszoon, també anomenat Coster, va treballar en la fabricació de matrius o tipus mòbils. Però es considera que no és fins a Gutenberg que es pot parlar de l'invent de la impremta, de la mà d'una obra de tanta importància com és la Bíblia de Mainz. Mainz (o Maguncia) és el nom que rep el poble on va néixer Johann Gutenberg. D'aquí que el primer llibre que es va imprimir amb el nou invent rebi aquest nom.

L'obra també és coneguda com a Bíblia de Mazarino, ja que la primera còpia que es va trobar d'aquest text, passats tres segles de la seva creació, va ser precisament a la biblioteca del polític francès Jules Mazarino. Un altre nom amb què es coneix la primera Bíblia que va ser impresa és el de la Bíblia de 42 línies, és a dir, el nombre de línies que conformaven cadascuna de les pàgines de l'obra.

Nota - 4

El meu nom real es Lisa Gherardini.

Com ja us vaig comentar en Leonardo em va pintar, ho va fer entre el 1503 i el 1506….fa molts anys….va anomenar el meu quadre com a La Gioconda, més que res per que em vaig casar amb en Francesco Bartolome del Giocondo. També han anomenat el meu quadre com La Mona Lisa o Madonna Elisa.

Actualment visc a Paris, ciutat que no conec, ja que entre quatre parets es difícil de fer vida social, si d’acord, tinc altres obres arts penjades a prop meu, però sovint l’únic que puc veure son unes llums de color blanc que van acompanyades d’uns click’s, click’s….

Estic protegida amb un munt de sistemes de seguretat, tot i així a l’any 1911 uns desaprensius em van robar, constantment em remiren per tal que la meva tela no es faci malbé.

Tothom diu que hi han uns enigmes amagats en mi, jo no se ben be que deuen ser, ningú mai s’ha molestat en explicar-m’ho….ah i no, no estava embarassada quant en Leonardo em va pintar.

Se que em van pintar amb una tècnica anomenada sfumato, que consisteix en un efecte vaporós que s’obté per la superposició de varies capes de pintura extremadament delicades, proporcionant a l’obra uns contorns imprecisos, així com un aspecte de llunyania, es veu que es feia servir per aconseguir profunditat en els quadres del renaixement.

Pintat amb sfumato també hi ha aquest altre quadre, el de Sant Joan Baptista, pintat també per Leonardo entre els anys 1513 i 1516.

Nota - 3

Acabo de fer una volta rapida i m'he espantat!!!!

He vist que el mon està en guerra, hi han països que passen gana, la meitat de la població ha marxat...crec que diuen que de vacances - no se molt bé que es això - i els parles i no et responen.

Tinc por....que faig....salto??

Nota - 2

Aquest es el home que em va pintar, Leonardo Da Vinci, es veu que era bo, he llegit en algun lloc que a més de pintor era científic, tot i que això no estaba ben vist en la nostre època.

Per curiositat, es cert que les dones sovint no porten roba interior actualment??

La meva mare sempre em va ensenyar que un ha d'anar net de dalt a baix, mai saps que et pot passar en el moment en que surts al carrer.

Nota - 1

Hola.....

soc la Gioconda, fa un grapat d'anys un tal Leonardo Da Vinci em va pintar.

Sembla ser que vaig ser la dona de Francesco de Giocondo, però em sembla que investigaré més per que aquest paio en retrats no es que m'entusiasmi.

Ara que m'he escapat del Louvre durant una estona, he decidit fer un volt per Internet i m'he n'he adonat de que aquí es poden veure un munt de coses, així que penso endinsar-me dins el mon artistic, en totes les seves besants, i veure com a evolucionat el mon des de que en Da Vinci em va fer riure....

Un dia, que no tingui res més a fer, ja us explicaré el significat del meu somriure....