Nota - 20

Vosaltres creieu que això es normal??, estic saturada, tot el dia igual!!!!!!

M'agafo uns dies de vacances, necessito que deixin de fer-me fotos....per que m'en fan cada una que....

Bones vacances, ens veiem aviat!!!

Nota - 19

1512-1513 - Començament del replegament dels francesos. Restauració dels Medici. El 24 de Setembre de 1513 Leonardo abandona Milà en companyia de Salai i de Melzi i viatja primer a Florència i desprès a Roma atret pel mecenatge del Papa Lleó X de Medicis, Durant Octubre roman a Florència. Al Desembre, Leonardo arriba a Roma al servei de Julià de Medici.

Mort de Juliol II. Li succeeix Juan de Medici amb el nom de Lleó X. Leonardo roman a Roma, on s 'hostatja en el Belvedere del vaticà, de Julián de Medici. Allí prossegueix amb els seus treballs científics i s' interessa pel dessecament de les Lagunes Pontines. Inspecciona les fortificacions dels ducats de Parma i Piacenza.

D 'aquesta etapa destaquen Sant Joan Baptista (1510-13, Louvre)on es veu clarament l’aplicació de la tècnica del sfumato, que fa aparèixer a Sant Joan com una criatura de llum que emergeix d’un fons quasi negre. La llum prové de fora del quadre, lo que simbolitza que Sant Joan no és l’origen sinó el receptor de la llum divina. El quadre il·lustra així els primers versicles de l’ Evangeli de Sant Joan. En el Bacus (1511-15, Louvre), Leonardo torna a interessar-se per el tema de Sant Joan Baptista, però aquest cop es representat de cos sencer, assegut davant d’un paisatge muntanyós. Amb el gest de la ma, assenyala al que ha de venir, Crist. Hi ha més detalls en el quadre que tenen a veure amb la simbologia cristiana. Més endavant, un pintor desconegut li afegiria els atributs de Baco.

Bacus

1514 - Roman a Parma, i després a Milà. Al 1515 es produirà la Victòria francesa en Mariñan.

1516 - Francisco I invita Leonardo a França, que s' estableix al castell de Cloux, prop d' Amboise, amb Salai i Francesco Melzi. Es dedicant a estudis arquitectònics per als castells reals, atribuint-se-li l' escala interior de doble volta del castell de Chambord.

1517 - En els primers dies d' Octubre, Leonardo organitza una festa en honor de Francisco I, al castell d' Argenten.

1519 - 23 d' Abril, Leonardo escriurà el seu testament. El 2 de Maig Leonardo mor al castell de Cloux als seixanta set anys.

Manoir du Cloux

Nota - 18

1508 - Leonardo torna per un temps a Florència. És el període de les investigacions anatòmiques. Manté, no obstant això, contactes amb Milà, a la qual torna al Juliol de 1508 amb l' esperança d' obtenir la direcció de grans obres hidràuliques.

Miguel Àngel comença els frescos del sostre de la Capella Sixtina.

A aquesta època apareixerà també una dona a la vida de Leonardo anomenada La Cremona que es creu que es el rostre de nombrosos dibuixos i possiblement de la seva Leda i que se sospita que va ser amant de Leonardo.

Es creu que més o menys d’aquesta època seria la representació de Leda i el cigne que en l’actualitat es troba perduda i de la que només es coneix una copia atribuïda a Cesare da Sesto que es conserva en Wilton House, Anglaterra. També existeixen esbossos, en que primer dibuixa Leda agenollada i desprès la trobem amb el cos girat sinuosament. La representació frontal del nu femení destaca la part eròtica de les pintures que es conserven.

1509 - Es publica a Venècia "La Divina Proporció", de Lucca Pacioli, amb seixanta il·lustracions de dibuixos de Leonardo.

Lluís XII torna a Itàlia i entra a Milà al Maig. Dirigeix al seu exèrcit contra Venècia i Leonardo ho segueix com a enginyer militar.

1511 - Mort de Carles d' Amboise. Retorn al seu treball de l' estàtua eqüestre: Leonardo treballa en el monument al "consottiero" Giangiacomo Trivulzio, vencedor de Ludovic el Moro. Trivulzio volia un monument digne del seu rang. Leonardo volia representar-lo sobre un cavall encabritat. Finalment el projecte és abandonat.

Giangiacomo Trivulzio

Nota - 17

Ambrogio de Predis

1504 - 25 de Gener: per encàrrec de la Senyoria es reuneix a Florència una comissió d' artistes per deliberar sobre la ubicació que s' assignarà al "David" de Miguel Àngel.
1 d' Abril: primer pagament per "La batalla d' Anghiari" per a la sala del Gran Consell del Palau Vell . son dues ocasions de trobar-se amb Miguel Àngel i que va fer sortir la rivalitat entre ells, l’enfrontament entre dues personalitats molt fortes, dos genis.

En aquesta ciutat crea escola sent els seus seguidors més notables Ambrogio de Predis, Luini i Solàrium i els espanyols Hernán Yañez de l'Almedina i Hernando Plans que van ser els primers que van propagar el leonardisme fora d 'Itàlia.

Mor Ser Piero, pare de Leonardo, una relació pare – fill, que està plena de preguntes sense resposta.

La Senyoria adopta el projecte de Leonardo per a la desviació de l' Arno, encara que fracassarà.

1505 - El governador Carles d' Amboise crida a Leonardo a Milà. La Senyoria de Florència li concedeix un permís de tres mesos que Carlos farà prolongar. Bramante rep l' encàrrec de reconstruir Sant Pere a Roma. És l’ època que intentarà cosntruir una màquina per volar.

1507 – Carles d’Amboise és un gran admirador de Leonardo que l’invita al seu castell. Anirà a la seva vila de recreo a planificar els jardins. S 'encarrega a Leonardo organitzar els festejos per a l' entrada de Lluís XII a Milà. Es nombrat "Pintor ordinari i enginyer" del rei de França. Per aquesta època coneix a Francesco Melzi, qui es convertirà en el seu deixeble i serà l' hereu dels seus manuscrits, la publicació del qual projecta llavors.

D' aquesta segona estada a Milà destaquen les obres següents: la segona versió de la Mare de Déu de les roques (1507-08, National Gallery) i Santa Anna amb la Mare de Déu i el Nen (1510, Louvre).

Nota - 16

1502 - Leonardo passa al servei de Cèsar Borja com a enginyer militar. Assisteix al setge d' Urbino i al saqueig de la biblioteca, on descobreix un manuscrit d 'Arquimedes. Recorre Itàlia central de fortalesa en fortalesa. Realitza viatges d' inspecció a pavia, Urbino, Pesaro, Rimini, Imola, Perusa, Siena, Orvieto, etc. Durant aquesta època coneixerà Maquiavel. Participa en l’ intent fracassat de desvia el curs del riu Arno.

1503 - Leonardo torna a Florència, on s' inscriu novament en la corporació de pintors. Se li encarrega, junt amb Miguel Àngel, la decoració de la Sala Gran del Palau de la Senyoria, l’anomenada Batalla d’Anghiari, de la que no es conserva res. La pintura havia de representar la victòria dels florentins sobre les tropes milaneses. Juntament amb la composició de Leonardo, havia d’estar La batalla de Cascina de Miguel Àngel. El dinamisme i dramatisme de l’obra de Leonardo el podem observar avui dia en els estudis preparatoris, en que es veuen quatre genets lluitant per la possessió d’un estendard. Les figures dels florentins estan representades amb una gran deformació de cares i cosso possiblement per emfatitzar la lluita i la seva ferocitat.

En aquets moment, Juli II és escollit Papa. El 1503 torna a Milà on realitza un monument eqüestre per a la tomba de Trivulcio (1511-12).

És quan és pensa que realitza la seva obra més coneguda, retrat de Mona Lisa o Gioconda (1503-06, Louvre). Aquest retrat representa a Lisa Gherardini, casada amb Bartolomeo del Giocondo, dona nascuda el 1479. l' obra va ser adquirida per Francisco I per 12.000 francs.

Mona Lisa

Nota - 15

1499 - Lluís XII de França envaeix Itàlia i esdevé la caiguda de Ludovic. Leonardo entra al servei del comte de Ligny, Luis de Luxemburg, qui ho col·loca com a enginyer militar. L' inesperat retorn de Ludovic el Moro modifica aquests projectes; però aquest és entregat als francesos i Leonardo abandona Milà.

1500 - Al Febrer es refugia a Mantua, on dibuixa el Retrat d 'Isabel d' Este ( 1500, Louvre). Isabel era una dama de la cort, molt culta, dominant i molt rica.

Al març, els venecians, davant el temor d' un atac turc, ho col·loquen com a enginyer militar. A l 'abril es trasllada a Florència. Isabel el crida a Màntua, però es nega a anar. Leonardo es dedica novament a la pintura. S 'exposa a Florència el primer cartó, avui perdut, de La verge i el Nen amb Santa Anna. El quadre de Santa Anna, la Verge i el Nen (Louvre) potser també d’ aquesta època. És curiós veure que la Verge I Santa Anna semblen de la mateixa edat i els seus cosso semblen fondre’s en un de sol. Apart d’aquest gran dinamisme crida l’atenció el paisatge del fons que sembla alçar-se i omplir tot el fons. També d’aquesta època és La Verge del fus. És una quadre amb una iconografia molt particular, també amb un paisatge molt ressaltat i amb gran protagonisme. Sembla que el Nen està mirant el fus que te forma de creu amb intensitat, com si sabés que patirà la passió i que Maria intenta amb un gest maternal apartar-lo, sense èxit.

Santa Anna, la Verge i el Nen

Nota - 14

Títol: El Sant Sopar

Autor: Leonardo da Vinci

Santa Maria delel Grazie, Milan

Característiques: Fresc, 460x480 cm (1495/1498)

Abans de la composició definitiva del quadre, trobem esbossos que son estudis compositius en que prova varies distribucions de les figures, del gest de Judes i de la posició de Crist respecte a Sant Joan.

Altres esbossos son ja estudis dels trets de les figures, els anomenats caps de Windsor.

La preparació de la paret es va iniciar amb l’emblanquinada de la paret que constitueix la base estructural del mural. L’ emblanquinat de la secció mitja és mes bast perquè la pintura s’ enganxés millor a la paret. Desprès s’aplicava l’estuc que era una barreja de carbonat càlcic i carbonat magnèsic amb una agent aglutinador i finalment es donava una lleugera imprimació. Desprès de fet això, es practicaven una sèrie d’incisions per definir la forma i la perspectiva de l ‘escenari arquitectònic i finalment és feia un forat en lo que és el punt de fuga, que en aquest cas coincideix amb la templa de Crist.

Enlloc d’aplicar la pintura quan el guix encara és fresc, Leonardo va emprar una barreja d’oli i temple que li permetia treballar amb més lentitud i fer retocs. Això va provocar que la pintura es deteriorés i caigués, augmentat per la humitat de l’estança.

Ja quan la va veure Vasari cap al 1550, la pintura estava totalment deteriorada. Aquest és el motiu de les múltiples copies que es van fer.

La composició final de l’obra mostra una manera nova de veure l’últim sopar i que trenca amb la tradició medieval que posava als apòstols com figures en línea al voltant d’una taula. En l’obra de Leonardo la línea es troba trencada. Trobem quatre subgrups, cadascun d’ ells integrats per tres apòstols, que per la seva postura i gestos reflecteixen el moment dramàtic que acaben de viure. Leonardo rebutja representar el moment de l’ Eucaristia com era tradicional i pinta el moment en que Crist acaba d’anunciar que serà traït: “Yo os aseguro que uno de vosotros me traicionará. Y al oír aquello todos se entristecieron” (Mateo 26:21-22).

El moment de la pregunta és lo que introdueix dinamisme a l’escena. El centre de la composició l’ocupa Crist i ambdós costats es distribueixen els apòstols donant l’ impressió que un està parlant a l’altre i així successivament. És curiós com representa el rostre de Judes que més que perversitat sembla mostrar un toc de remordiment, encara que retrocedeix davant de les paraules de Crist i avança la ma que tocarà el plat, que és la senyal de la seva traïció. A l’altre ma porta la bossa de les monedes símbol de la traïció. Alguns semblen protestar per la seva innocència i amor, altres discutir greument per lo que acaben de sentir i altre el miren com buscant una explicació. Sant Per. el més impetuós de tots es precipita cap a Sant Joan, que empeny a Judes cap endavant. Judes és l’únic que no gesticula ni pregunta, sembla estar aïllat dels altres.

És sorprenent veure com Leonardo ha ordenat la composició que te un gran vitalisme però al vegada dóna un gran sentit d’ordre, de que cadascú està al lloc que li pertoca.